Impresiò de Tesis Doctorals i Projectes

Exemple aleatori d'una tesi doctoral

A la dreta d’aquest text (dalt, als mòbils) hi ha un exemple aleatori d’una portada, dels milers de tesis doctorals que hem fabricat per als doctorands que han seguit els consells que donem a sota. Al final d’aquesta secció hi ha un enllaç a la resta d’exemples que mostrem en aquesta web. D’aquesta manera ho entendràs tot molt millor.

0.— Consideracions prèvies

Per poder imprimir la tesi doctoral o el projecte final de carrera cal un arxiu electrònic (normalment en format PDF). Si encara no l’has dissenyat, aquí tens algunes instruccions per dissenyar i maquetar una tesi doctoral o projecte de final de carrera.

1.—Impressió digital de tesis doctorals; NO FOTOCÒPIES

Som una impremta digital i el nostre objecte és la fabricació de llibres per a editorials comercials que venen els seus productes a la FNAC o a Casa del Llibre. Per tant, fem tesis doctorals amb la mateixa qualitat comercial. A l’hora de donar preus, sempre parlem de llibres acabats i fem els pressupostos en funció del nombre d’exemplars i del nombre de pàgines per exemplar, mai en funció del nombre de fotocòpies. Aquest aspecte, però, té una servitud; i és que, igual com la impremta tradicional, nosaltres imprimim en plecs grans, no en fulls solts. Això ens obliga, en determinades circumstàncies, a imprimir els llibres de dos en dos o de quatre en quatre.

2.—Tipus de paper per a tesis doctorals

Podem imprimir les tesis doctorals en qualsevol tipus de paper, incloent-hi verjurats (rugosos).

Per simplificar, explicarem quins són els tres tipus de paper més demanats pels doctorands per a les seves tesis doctorals:

1. Paper normal (offset): És el paper amb el qual imprimim habitualment en les nostres impressores làser. És un paper blanc i amb porus. El porus és un aspecte summament important a l’hora d’enquadernar, i també fa que el paper sigui més voluminós. Tècnicament, amb el mateix gramatge de paper es pot aconseguir més grossor o calibre, en funció de la mida del porus. Això també canvia la textura.
2. Paper setinat, N’hi ha de dos tipus::
   • Cuixé o cuche o estucat. No té porus i és molt més fi. A més d’això, té un to més fosc; no és blanc. Pot tenir al voltant d’un 5% de to grisenc. Com que no té porus, és més difícil d’enquadernar i només es poden obtenir resultats fiables si es fa una «unió covalent» específica. El relligat convencional amb coles de noms rars no soluciona el problema. Tot plegat (paper no blanc, necessitat de més gramatge per aconseguir el volum habitual i dificultat per enquadernar bé) fa que els pressupostos siguin més elevats i per tant menys habituals. No obstant això, si desitges utilitzar aquest tipus de paper, no hi ha cap problema: et donarem la teva tesi doctoral garantida al 100%, com amb la resta de papers.
   • Offset setinat. És un paper especial fabricat per nosaltres específicament per imprimir tesis doctorals a color. És molt suau, similar al cuixé, però amb porus, i això fa que sigui fàcil aconseguir un relligat durador. Té més grossor i sobretot és blanc. Aquest aspecte és molt important i els editors comercials el valoren moltíssim. El paper és fins i tot més blanc que l’offset, i per descomptat molt més que el cuixé.

3.—Pes o gramatge del paper per a tesis doctorals

Encara que tècnicament és una mesura de densitat en grams/metre quadrat, s’anomena pes perquè només s’utilitza la dada de la massa, tot ometent els metres quadrats.

Com més gran sigui el pes del paper, més rígid serà, i per tant menys flexible i més difícil de fullejar. Així doncs, no és millor utilitzar més gramatge de paper. El millor per a la teva tesi doctoral és utilitzar l’idoni, i això dependrà del tipus de pàgina (color o negre) i del nombre d’aquestes. No és recomanable fer tesis doctorals de més de 500 pàgines en paper de 100 g, perquè el llibre resultant seria de 30 mm de gruix (35 en tapa dura), i això el faria difícil de manejar.

4.—Opacitat o transparència del paper per a tesis doctorals

Els nostres sistemes d’impressió NO utilitzen tinta líquida, i per tant NO amaren el paper: el que hi ha en una cara del paper no cala en l’altre costat. Nosaltres imprimim Bíblies i llibres similars, de mil pàgines en paper de 60 g ultrafí per generar llibres manejables, i el resultat és perfectament vàlid.

Per a les tesis doctorals, solem utilitzar paper de 100 g mat o de 90 g setinat. Si la tesi és molt voluminosa, recomanem paper de 80 g. Per contra, si és fina (menys de 100 pàgines), podem utilitzar paper de 120 g. Aquest paper és molt rígid i no és recomanable, però està a disposició dels nostres clients perquè alguna vegada ens n’han demanat.

5.—Recomanació / Conclusió

La nostra recomanació és:

Per a tesis doctorals majoritàriament en blanc i negre, utilitzar paper offset de 100 g; si tenen més de 450 pàgines, utilitzar paper de 80 g.

Per a tesis doctorals en color, utilitzar paper offset setinat.

Quant al paper cuixé, nosaltres no el recomanem, pel que expliquem a l’apartat 2 sobre els tipus de paper. No obstant això, si és necessari, podem utilitzar paper cuixé de 115 g, 130 g o 150 g. Les tesis doctorals resultants seran menys voluminoses (vegeu explicació més amunt) i, com que s’hi fan servir més quilos de paper, seran també més cares. Tanmateix seran més pesades, i hi ha persones que valoren molt això, com també el fet que sigui un paper similar al de les revistes comercials.

Com a detall final, et convidem a mirar el vídeo de la pàgina sobre tecnologia per a la impressió de tesis doctorals en el qual, entre altres coses, es pot veure que no es tracta d’una fotocopiadora. Tot seguit hi ha algunes plantilles per al disseny i la maquetació de la teva tesi doctoral, les quals no tenen gaire sentit, però és possible que serveixen a algú…

6.—Plantilles per a tesis doctorals

Aquestes plantilles NO SÓN REQUISIT perquè imprimim i enquadernem la teva tesi. Només són aquí com ajuda als qui comencen, perquè no parteixin d’un document en blanc.

Word adapta la mida de la pàgina al que hi hagi definit en la teva impressora. Així doncs, si selecciones les mides 19 x 27 cm i 17 x 24 cm, però la teva impressora no les té definides, Word les modificarà sense que li preguntis. Si no et surt la mida desitjada, hauràs de definir el format des del Word (si la teva impressora ho permet).

En el disseny, com en la moda o en l’art, no hi ha res que sigui correcte o incorrecte. És un art completament lliure. Només existeix el que ens agrada i el que no ens agrada. En la maquetació, que en definitiva és disseny, tots els marges, tots els tipus de lletra, totes les combinacions de color són correctes si a tu, subjectivament, et semblen correctes. Tècnicament, no hi ha cap problema per imprimir la tesi que dissenyis.